La CUP insta el Ple a canviar el nom de la plaça Comte Montseny per plaça de l'1 d'Octubre

La CUP va demanar al Ple d'ahir que s'iniciïn els tràmits en una comissió amb representació de tots els partits per canviar el nom de l'actual plaça pel de plaça de l'1 d'Octubre.

plaça Comte Montseny Sant Celoni

Una petita classe d'història al Ple municipal d'ahir, 30 de novembre, va servir per justificar que el nom de plaça del Comte del Montseny ja fa molt temps que hauria d'estar retirat dels carrers i places de Sant Celoni i la Batllòria.

I és que el comte del Montseny era Josep Maria Milà i Camps, membre destacat del partit Unión Monárquica Nacional del dictador Miguel Primo de Rivera. Se li va dedicar la plaça perquè quan el 1926 a Sant Celoni governava el Centro Popular, addicte a aquest partit, es van fer fills adoptius de Sant Celoni en Milà i Camps, que aleshores era president de la Diputació de Barcelona, i el mateix dictador Primo de Rivera. Segons l'historiador local Josep Abril, sembla que amb això pretenien conquerir els favors de les més altes instàncies del govern per aconseguir l’emprèstit que necessitaven per a l’ambiciós pla d’obres i millores que havien començat a executar. I una de les millores urbanístiques va ser l’obertura d’aquesta plaça que es va dedicar al president de la Diputació.
 
La plaça de l’1 d’Octubre

Creiem molt convenient canviar l’anacrònic nom de plaça del Comte del Montseny pel de plaça de l’1 d’Octubre, una data que simbolitza l’esforç de tot un poble per poder expressar-se pacíficament davant la resposta salvatge i desmesurada d’un Estat que, fent ús de la violència, va voler silenciar-lo.

Per això instem el Ple celoní a crear una comissió amb presència de tots els grups municipals perquè estudiï la millor manera de portar-ho a terme.

I que aquesta comissió estudiï també altres casos de noms que caldria canviar perquè no mereixen aparèixer en el nomenclàtor municipal.

 L’1 d’octubre simbolitza l’esforç de tot un poble per poder expressar-se pacíficament davant la resposta salvatge i desmesurada d’un Estat que, fent ús de la violència, va voler silenciar-lo