Fa uns quants mesos, l’equip de govern va posar en marxa la campanya “Croada contra l’incivisme”, campanya que des de la CUP no compartim per dos grans motius. D’una banda, perquè la croada se centra en l’ordenança sobre distribució de publicitat que, entre d’altres coses, posa límit a les entitats del poble a l’hora de penjar cartells sobre els actes que organitzen. Una ordenança aprovada amb els vots de CiU i el PSC l’any 2008 i els vots en contra de la CUP i les al·legacions de 28 entitats celonines.

D’altra banda, la campanya també posa el focus en la gestió dels residus municipals, concretament en l’incivisme d’una ciutadania que no deixa els residus al seu lloc, ignorant que el fracàs de l’actual sistema de gestió de residus és, en gran part, inherent al propi model. Un model que impera al nostre país des de fa 25 anys i, en la mateixa línia que la campanya contra l’incivisme, s’ha centrat a gestionar els residus simplement com un problema estètic. Es tracta d’un model anònim i voluntari que té el contenidor com a element estrella. Un contenidor que s’ho menja tot i que ha sigut el gran èxit de les empreses privades de gestió de serveis públics, empreses vinculades a la construcció d’obra pública i sovint esquitxades per casos de corrupció. Aquest és el model que  CiU i el PSC han promogut i executat a Sant Celoni, i que s’han erigit com a grans defensors i garants ad eternum.

Quins resultats obtenim amb aquest model? Pèssims resultats en recollida selectiva, elevat percentatge d’impropis a cada fracció, ocupació permanent de la via pública i contenidors sovint a vessar. I quines han estat fins a dia d’avui les solucions plantejades? Inversions en estancades campanyes de sensibilització incapaces d’arribar més enllà del públic diana, és a dir, els ja convençuts. I més inversions en infraestructures i freqüències de recollida que, si ens comparem amb la resta de països europeus, ens han portat a vorejar l’excel·lència amb freqüències de recollida i quantitat de contenidors al carrer, malgrat que continuem a la cua pel que fa a percentatges de recollida selectiva.

El porta a porta: el model que Sant Celoni  i la Batllòria necessita

El model implantat i evolucionat pels respectius governs de CiU i PSC ha demostrat sobradament no ser el que li cal a Sant Celoni i la Batllòria. Des de fa 10 anys que la CUP reclama un canvi real de model que aposti per la prevenció de residus i l’augment del reciclatge. Un canvi de debò que aposti per models de recollida basats en la responsabilització i identificació del generador, com és el cas del model de recollida porta a porta (PaP).

La gran excusa dels nostres governants ha estat que el sistema PaP és un model poc implantat i que no s’adapta a les característiques d’un municipi com Sant Celoni. Doncs res més lluny de la realitat, perquè per implantar un PaP no ens cal inventar res de nou, en el món on vivim existeixen múltiples experiències de recollides porta a porta, totes elles en municipis i regions amb tipologies urbanístiques, socials i climàtiques molt diferents.

A Catalunya 129 municipis tenen implantat el model porta a porta amb mitjanes de recollida selectiva (RS) per damunt del 70%, i exemples com Argentona (12.000 habitants i 62% RS) o Canet de Mar (14.200 hab. i 72% RS).  A Itàlia, regions com el Vèneto (5 milions hab. i 69% RS) o la Llombardia (10 milions hab. i 60% RS) i ciutats com Contarina (500.000 hab. i 80% RS), Milà o Torí també tenen implantades recollides PaP. Actualment, únicament quatre estats compleixen els objectius del 50% de reciclatge exigits per la Unió Europea: Àustria, Holanda, Alemanya i Bèlgica, tots ells amb més de 30 anys d’experiència en recollides no anònimes i porta a porta.

Un canvi de model que seguim defensant per supervivència econòmica, social i ambiental. I no ens ho inventem la CUP: ho diu l’Agència de Residus de Catalunya amb l’augment del preu del cànon de la fracció resta –el contenidor verd on hi va de tot– de 19 €/tona l’any 2016 a 50 €/tona l’any 2020, ho diu la Unió Europea quan renya l’estat espanyol per no apostar per sistemes de recollida més eficients (març 2017), i ho diuen les dades: Sant Celoni, amb un 28% de recollida selectiva (2015) continuem molt lluny del 50% de reciclatge a què ens obliga la UE per a l’any 2020.

Cal fer un canvi de model que no es quedi a mig camí del no-res, com passa amb la “Croada contra l’incivisme” i el model de recollida de brossa que PSC i CiU van instaurar al nostre poble. Calen propostes reals i transformadores que des de l’àmbit de les competències municipals puguin canviar el model de gestió de residus actuals i fer front als desafiaments ambientals que no és que ens vinguin: ja els tenim a sobre i han arribat per quedar-se.