La CUP defuig el debat frívol de CiU i el PSC-PSOE

Tard o d’hora havia d’arribar aquest moment. Per fi s’ha demostrat que res diferencia el PSC-PSOE i CiU. Tampoc a l’hora de defensar interessos partidistes i salvaguardar la imatge de dues sigles absolutament desacreditades per damunt del debat responsable, seriós i compromès.

En el ple municipal de l’onze de febrer, el PSC-PSOE va presentar una moció per sol·licitar a l’equip de govern de CiU que agilitzés la construcció d’habitatges protegits en dues parcel·les propietat de l’ajuntament situades al Pla de Palau. Alhora, a la moció, els socialistes demanaven que s’augmentés el nombre inicialment previst d’habitatges a construir. En resposta, el mateix dia del ple municipal i, per tant, sense que la resta de grups del consistori pogués avaluar-ne detingudament el contingut, CiU va presentar una moció alternativa a la del PSC-PSOE. La formació regionalista hi exposava la política d’habitatge que l’equip de govern convergent té previst engegar durant aquesta legislatura.

Després que es votés la moció del PSC-PSOE, que va comptar amb els vots en contra de la CUP i CiU, el ple municipal va valorar si la moció de la formació regionalista tenia caràcter urgent o no. El reglament de funcionament de l’Ajuntament assenyala que abans de votar el contingut de les mocions presentades al ple municipal el mateix dia en què se celebra, els diferents grups municipals han de debatre si se s’accepta o no el caràcter urgent de la moció. Només si es vota favorablement, llavors és possible discutir-ne el contingut. Perquè això fos possible, la CUP va votar a favor de la urgència de la moció. CiU, també, i el PSC-PSOE s’hi va oposar.

No obstant, a l’hora de votar el contingut de la moció convergent, els socialistes hi van votar a favor de la mà de CiU. Per contra, la CUP s’hi va oposar per les mateixes raons per les quals va rebutjar la moció dels socialistes; perquè la CUP no vol participar de l’oportunisme polític, la demagògia i la defensa exclusiva dels interessos partidistes, ja que considera prioritari abordar les polítiques públiques claus per al municipi amb el màxim rigor, seriositat i compromís.

La CUP sosté que les mocions presentades al ple municipal massa sovint responen més als interessos dels partits que les presenten que no pas als de les veïnes i veïns de Sant Celoni i la Batllòria. Unes mocions escrites i presentades per aconseguir un doble objectiu: un titular de diari llampant i desgastar l’adversari polític.

La CUP ha advertit reiteradament que un dels trets que caracteritza aquest moviment polític de base, d’esquerres i independentista, és defugir les formes de fer política dels partits polítics convencionals. I encara més, quan es tracta d’abordar qüestions d’especial transcendència com és la política d’habitatge. Per tant, i en coherència amb aquesta premissa, la CUP va votar en contra de la moció presentada pel PSC-PSOE, però també perquè l’oportunisme polític dels socialistes és sagnant. Així, per exemple, entre el 2003 i el 2006 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), el govern tripartit celoní només va entregar quinze habitatges de protecció oficial; l’1,4% dels 1.077 habitatges acabats durant el mateix període, en què, alhora, el govern “d’esquerres” es va vendre 21 parcel·les de titularitat municipal per les quals va ingressar quasi quatre milions d’euros i on, per cert, s’hi hauria pogut construir habitatge protegit.

AMB TOT, LA CUP EXPOSA:

PRIMER, que la CUP aposta radicalment per construir i promoure l’habitatge públic de lloguer necessari per satisfer les necessitats residencials de les veïnes i veïns de Sant Celoni i la Batllòria, així com per impulsar polítiques de rehabilitació i aquelles que permetin augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer.

SEGON, que la CUP defuig parlar d’habitatge a la babalà, perquè és una qüestió complexa que abans exigeix un debat seriós, de fons i responsable que respongui diferents interrogants, com per exemple:

-Què vol dir habitatge social? Quines necessitats residencials han de resoldre les administracions públiques.

- És òptim construir habitatge “social” i després vendre’l? I llavors, com s’assoleix l’objectiu de constituir un parc públic d’habitatge rotatiu? Per tant, què s’ha de promoure, la compra o el lloguer d’habitatge de protecció oficial?

-És oportú cedir la construcció d’habitatge “social” a cooperatives que només usen aquesta forma jurídica per construir els edificis i un cop venuts dissolen la cooperativa?

TERCER, que durant els darrers anys la CUP ha estat l’única formació política que ha treballat intensament per bastir un proposta de política d’habitatge amb visió estratègica que a llarg termini permeti solucionar la problemàtica de l’accés a l’habitatge a Sant Celoni i la Batllòria.

I QUART, que la CUP mai no jugarà al tacticisme polític, perquè és propi dels partits polítics convencionals que com a maquinàries de poder que són només persegueixen defensar la quota de poder que atresoren i guanyar-ne més, independentment dels mitjans per aconseguir-ho.