Brindis per la victòria: perquè no tindrem ARE i perquè tindrem hospital!  

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el Sr. Joaquim Nadal, finalment ha optat per no tirar endavant una de les bestieses urbanístiques més rellevants dels últims anys a la nostra vila i al  Baix Montseny: l’ARE de Can Riera de l’Aigua.

La Generalitat, amb la connivència inicial de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Celoni, havia projectat la construcció inicial de més de 1.700 habitatges a Can Riera de l’Aigua, una previsió inicial que a ells mateixos els devia semblar fora de qualsevol sentit comú, perquè la van rebaixar a uns 500.

Des de la CUP, ens vam oposar des d’un bon principi a l’ARE. I ens hi vam oposar de cara, sense condicionants. Però, al començament, l’equip de govern no es feia enrere, l’equip de govern no complia amb l’Acord d’investidura i governabilitat que feia un any que havíem acordat i que obligava a apostar per un urbanisme sostenible. I vam haver de prendre una dràstica decisió: trencar l’Acord. 

Des de la Generalitat i des de l’equip de govern ens van vendre la necessitat de l’ARE apel·lant a dos dels aspectes més transcendentals per als veïns i veïnes de Sant Celoni: el dret a l’habitatge i el dret a la salut. Ens van dir que amb l’ARE tindríem accés a l’habitatge. Però nosaltres els contestàvem que això no era veritat, que de pisos ja n’hi havia, el que passava era que comprar-los o llogar-los era massa car. Ens van dir que amb l’ARE tindríem el nou hospital. Però nosaltres els dèiem que l’hospital l’havíem de tenir perquè ens tocava, perquè paguem els nostres impostos com tots els catalans i, per tant, hi tenim dret, que l’hospital es faria igual a través de la Fundació. 

Doncs bé, tot això passava el 2008. I ara, com és veu tot en perspectiva?  Doncs ara, a finals dels 2010, ningú, absolutament ningú, discuteix que hi ha massa pisos. Teníem raó, teníem raó quan dèiem que de pisos ja n’hi havia molts, que el problema era el preu. On són ara els qui van signar els  informes de la Generalitat en què asseguraven que a Catalunya calien més de 600.000 habitatges i que per això calien les ARE? 

Ara, a finals del 2010, ningú, absolutament ningú, discuteix que a Sant Celoni es farà el nou hospital. Per aquest motiu, el ple ja va acordar fa mesos iniciar els tràmits legals pertinents per aconseguir els terrenys. Avui, ningú discuteix que l’hospital el tindrem més aviat si l’Ajuntament s’encarrega del procés que no pas si haguéssim hagut d’esperar l’ARE, ja que la majoria d’empreses que l’haurien hagut d’executar han fet fallida. 

Avui, a diferència d’altres vegades, hem estat a temps d’aturar la barbàrie urbanística. I quin ha estat el secret? La mobilització popular, sens dubte. Entre tots, hem fet possible aquesta victòria. Amb els actes al carrer, amb les xerrades, amb el repartiment dels Vilacup, amb el repartiment de informació... hem treballat per aconseguir una de les coses més importants: tenir un veïnat informat. I quan es té un veïnat informat, el veïnat és participatiu, el veïnat surt majoritàriament a expressar la seva decisió, el veïnat diu no a la destrossa del medi ambient i a l’especulació. Sí, diem especulació, i ho diem amb majúscules. No ens enganyem, la verdadera finalitat de l’ARE era afavorir descaradament l‘únic propietari dels terrenys de Can Riera de l’Aigua, un propietari que veia com passava de tenir uns terrenys rústics on només s’hi podien plantar patates a uns terrenys on s’hi preveia la construcció de 1.200 habitatges. La milionada és brutal. Un propietari que no era pas un innocent pagès, sinó un dels màxims representants del suculent negoci immobiliari. 

A Sant Celoni, a la nostra vila, la implicació popular ha estat clau. Altres pobles de Catalunya no han tingut la mateixa sort, a altres pobles les ARE tiraran endavant. Per això, continuarem lluitant, per la retirada de totes les ARE previstes arreu de Catalunya i per totes les altres agressions que ens vulguin fer a casa nostra.

El nostre treball ha estat costós, però ha volgut la pena. Ara ja hem tastat la victòria, i ens ha agradat molt. Ja no en deixarem passar ni una. Està demostrat: entre tots, un altre món és possible. Entre tots, podem construir un país més just. 

Brindem!