Fa unes setmanes es va viure una d’aquelles situacions que fan que els grups polítics ensenyin les seves cartes. Ens referim a la petició dels socialistes de gastar una part dels diners de l’ajuntament per fer front a dues grans bosses de despesa no pressupostada.

La primera bossa engloba la despesa ordinària que no cobria el pressupost que van aprovar convergents i socialistes. Si no s'aprovava no es podien pagar factures bàsiques, com ara la llum o el gas d’alguns equipaments. Convergència, parapetada en un dramatisme impostat i aliena a la seva responsabilitat en la situació, no va donar-hi suport, per poder-se presentar com a portaveus morals de l’austeritat. Va ser notòria la desimboltura afectada amb què l’exalcalde Deulofeu repetia “us esteu polint els estalvis de l’ajuntament”. Semblava preferir l’estratègia dels nous rics, que s’hi fan a costa de ser morosos...

La segona bossa de despesa consisteix a fer passar per urgents una sèrie de noves inversions. La gran majoria poden esperar a endegar-se com a mínim fins a finals d’any, quan, coincidint amb l’aprovació del nou pressupost, vegem quina és la situació econòmica de l’ajuntament. És possible que els socialistes hagin de desatendre moltes d’aquestes inversions, però ara han cregut més convenient responsabilitzar-ne la CUP. D’aquesta forma, l’alcalde Castaño es pot presentar com a víctima davant de cobejats caladors de vots.

Davant d’això, a la CUP ens ha tocat jugar el tercer paper de l’auca: el de beneitons. Malgrat la nostra imatge de somiatruites poc pragmàtics, acabem sent l’ase dels cops quan exercim una oposició constructiva i responsable. Mentrestant, els grans partits elaboren estratègies electoralistes pensant sobretot en el benefici propi, i no el del poble. I és que el 2012 pinten bastos, per la crisi econòmica, la negativa que els ajuntaments puguin endeutar-se més per fer-hi front i la política fiscal vigent, regressiva i insolidària, pensada per reconfortar els rics. En tots els factors hi tenen una responsabilitat directa el govern autonòmic i l'estatal, on manen o han manat tant convergents com socialistes.