En el darrer Ple del 30 de juliol vam assistir a l'aprovació d'una modificació de crèdit de 531.670 € tot just dos mesos després d'haver iniciat la legislatura. Una modificació dividida en dues parts: una de 13.482 €, provinent de romanent, i l'altra de 518.188 €, d'excés de finançament afectat.

Com a prèvia aclaridora:

Una modificació de crèdit és una eina jurídica que permet moure partides de romanent en casos de necessitat urgent.

Romanent és el saldo positiu o negatiu que queda a data 31 de desembre.

Excés de fiançament afectat és el resultat d'haver rebut un finançament per una inversió en què el cost d'aquesta ha estat inferior al prèviament pressupostat.

Un cop fet l'aclariment, entrem al Ple. Si bé entenem que la majoria d'actuacions que s’hi presentaven eren necessàries per millorar els serveis del nostre poble i el funcionament de l'equipament municipal, a part de dos o tres casos concrets la resta no eren urgents (recordem que les modificacions de crèdit es fan quan hi ha una necessitat urgent). Davant d'això, la CUP entenia i proposava que el més adient era que es treballessin aquestes inversions conjuntament amb una planificació anual, estudiant els Pressupostos del 2016 i podent votar les inversions que es consideren urgents per separat. Però ni una cosa ni l’altra.

Fins aquí els diferents partits podem estar més o menys d'acord en quines partides són necessàries, prioritàries o urgents, o qui té promeses electorals per complir, però en el que no podem estar d'acord és en la mentida repetida compulsivament -primer en les converses prèvies i després en el mateix Ple- en què CiU va afirmar que hem de gastar tots els diners de la seva modificació de crèdit si no volem que aquesta quantitat vagi a eixugar deute.

Tot i que expliquem que això és fals i que només és aplicable en el cas del romanent (13.482 €), i que si no es gasta la resta de la partida passa a saldo disponible per a l'any següent, CiU ho torna a negar. La negació es manté fins que demanem la intervenció de l'interventor, que acaba corroborant la nostra afirmació: és a dir, que en cas de no gastar-se, aquest excés de finançament queda disponible per a l'any següent i es pot destinar a imprevistos urgents que puguin sortir més endavant, amb la qual cosa s’evita esgotar aquest coixí.

Tot i això tots els grups menys la CUP van votar a favor de la modificació de crèdit.