> L'etapa dels 0 als 3 anys és vital per al desenvolupament de l'infant.

L'objectiu d'aquesta moció és contribuir a millorar l’accés a l’escola bressol d’aquells perfils socials que avui no hi són presents i que ho necessiten per fomentar el desenvolupament escolar dels seus fills.

Moltes veus autoritzades han insistit darrerament en la importància de la inversió en educació en els primers anys de vida. La recerca internacional destaca que aquests beneficis són especialment rellevants i significatius per a aquells infants provinents d’entorns socials més desafavorits, ja que accedeixen a una sociabilitat i socialització que els facilita enormement l’entrada posterior al sistema escolar.

En els últims anys la inscripció a les escoles bressol ha patit una regressió important a causa de la crisi econòmica. Això ha fet que el perfil d’infants que hi accedeix sigui bàsicament de classe mitjana. A més, l’escolarització 0-3 anys no és universal, cosa que significa que no totes les famílies que hi volen accedir arriben a tenir-hi plaça. A més a més, la prioritat d’accés queda únicament reduïda a les llars que reben la renda mínima d’inserció, una minoria de la població.

Modifiquem els criteris d’accés a El Blauet ampliant els criteris de renda

Des de la CUP defensem que l’ajuntament, d’acord amb les competències assignades els ens locals, faciliti l’accés a l’escola bressol a les famílies més desfavorides ampliant el criteri de renda. És a dir, que les famílies amb certes dificultats econòmiques que ara mateix no entren en el criteri de prioritat hi puguin entrar.

La tarifació social: que els preus públics es basin en la renda

I per reduir les barreres d’accés a l’escola bressol municipal, cal combinar la incorporació dels criteris de renda familiar en els barems d’accés amb un nou model de preus públics que bonifiquin les famílies amb menys recursos econòmics.

Per això proposem aplicar la tarifació social: configurar un model de preus públics en funció de la renda de cada unitat familiar per fixar una gradació que permeti un preu ajustat a l’economia de les famílies usuàries.

Això farà que una franja de famílies, que ara cobren massa per rebre bonificacions, paguin un preu més ajustat a les seves possibilitats, i així es redueix el risc d’exclusió del servei per motius econòmics.

LLEGIU SEGUIDAMENT LA MOCIÓ PRESENTADA I VOTADA AL PLE DEL 29 DE NOVEMBRE DE 2018.

*******************************

Moció presentada pel grup municipal de la CUP Sant Celoni per a la millora de l’accessibilitat a l’Escola Bressol ‘El Blauet’ mitjançant el canvi de criteris reguladors d’admissió d’alumnes i el canvi de sistema tarifari

En els darrers anys, són moltes les veus autoritzades que han insistit en la importància de la inversió en l’educació en els primers anys de vida. Les evidències sobre la rendibilitat d’aquesta inversió són cada vegada més diverses i extenses. La recerca internacional subratlla com aquests beneficis són especialment rellevants i significatius per a aquells infants provinents d’entorns socials més desafavorits, els quals accedeixen a una sociabilitat i socialització que els facilita la transició posterior a la institució escolar.

A Catalunya, els darrers anys han estat paradoxals pel que fa la inversió en l’educació infantil de primer cicle. Si bé el pla 2004-2008 de creació de 30.000 places públiques d’escola bressol va significar un impuls indubtable a l’augment de l’oferta (i lògicament de la taxa d’escolarització), la crisi econòmica dels darrers anys ha alterat els preus públics d’aquest servei, ha descompensat la relació entre oferta i demanda a molts municipis i ha modificat la composició social dels usuaris de les escoles bressol municipals. El caràcter regressiu pel que fa a l’ús i finançament d’aquest servei públic s’ha accentuat doncs en els darrers anys a conseqüència de la crisi econòmica i és només mitjançant mecanismes correctors impulsats des de les administracions públiques que es pot intentar pal·liar aquesta regressivitat.

Davant aquesta situació, els governs locals han de reaccionar als efectes del canvi en el perfil dels usuaris sigui mitjançant nous sistemes de bonificació, com nous sistemes de discriminació positiva per facilitar l’accés de sectors socials vulnerables a l’escola bressol pública.

En l’actualitat, el primer cicle d’educació infantil no gaudeix a Catalunya d’un marc legal específic per a regular l’accés dels infants a aquest primer nivell educatiu. La priorització de l’accés a l’educació 0-3 deriva del Decret 75/2007 pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics. La inexistència d’una normativa específica per al primer cicle de l’educació infantil no seria un fet ressenyable sinó fos perquè, a diferència de la resta d’etapes educatives, el 0-3 no ha estat universalitzat i, per tant, els criteris d’accés no esdevenen criteris d’elecció de centre sinó que marquen la frontera entre obtenir o no una plaça a l’educació 0-3 pública. És a dir, mentre que a la resta d’etapes educatives ja universalitzades, la plaça està garantida i els criteris prioritzen l’accés a l’escola demandada en primera opció, assegurant en qualsevol cas una plaça en un centre de titularitat pública; l’escolarització dels infants menors de 3 anys en escoles públiques no abraça ni la totalitat de la població en aquesta edat ni el conjunt de la demanda de les famílies, de forma que els criteris esdevenen un filtre per a l’accés al primer cicle de l’educació infantil.

Aquests criteris establerts en la normativa general d’admissió no donen prioritat d’accés a les famílies de rendes baixes (només els perceptors de rendes mínimes d’inserció, que són una minoria). En el cas de les rendes baixes, és de vital importància incorporar criteris que en prioritzin l’admissió, bé a través de la normativa que regula l’admissió d’alumnat aprovada pel Departament d’Ensenyament, bé a través de la normativa específica de cada municipi, d’acord amb les competències assignades.

Fins ara, no hi ha hagut avenços significatius pel que fa a la consideració del criteri de renda en l’admissió d’alumnat, fonamental per combatre les desigualtats socials en l’accés a l’educació infantil de primer cicle. En els darrers anys, s’ha constatat el caràcter restrictiu de l’aplicació del criteri de renda en l’admissió d’alumnat, que només pot ser al·legat per l’alumnat amb progenitors perceptors d’una renda mínima d’inserció, d’acord amb el que estableix el Decret 75/2007. Cal recordar que l’any 2017, a Catalunya, van rebre aquesta prestació un total de 27.338 persones (IDESCAT); per tant, aquest criteri és aplicable a una part molt poc significativa de la població.

En aquest sentit, convé recordar que la LEC, en l’article 159, sobre competències dels ens locals, estableix que els ajuntaments tenen, entre d’altres, competències per gestionar l’admissió d’alumnes en els ensenyaments del primer cicle d’educació infantil, i establir-ne el procediment i els barems, d’acord amb el que estableix l’article 47.6 (article que preveu que els ajuntaments puguin establir altres criteris generals de prioritat, a més dels que estableix el Decret d’admissió d’alumnat).

Així mateix, el Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, estableix en l’article 16, sobre admissió d’alumnat, que els ajuntaments que assumeixin competències en matèria d’admissió d’alumnat poden establir el corresponent procés, el qual s’ha de regir, en tot cas, pel que preveu la normativa que regula l’admissió d’alumnat. Així, els ajuntaments poden establir, per a tots els centres que imparteixen el primer cicle de l’educació infantil sufragats amb fons públics del seu territori, un barem diferent del que recull la normativa que regula l’admissió d’alumnat, respectant en tot cas els criteris d’admissió que s’hi estableixen.

Finalment, el Decret 75/2007 preveu en la disposició addicional quarta, sobre admissió de l’alumnat a les llars d’infants o a les escoles bressol, que “els ajuntaments que hagin assumit la competència en matèria d’admissió d’alumnat del primer cicle d’educació infantil dels centres públics es regiran pels criteris establerts en aquest Decret i per la resta que estableixin en exercici de les seves competències i podran elaborar el seu propi barem per a cada un d’aquells”.

En relació amb aquest assumpte, malgrat que els ajuntaments tenen marge de discrecionalitat per establir criteris de prioritat en l’accés al sector públic, les dades indiquen que en termes generals els criteris que regulen l’admissió d’alumnat a escala local no amplien la consideració del criteri de renda ja previst per la normativa d’admissió de caràcter general i no discriminen positivament l’alumnat de rendes baixes i mitjanes-baixes en l’accés.

Realitzant una anàlisi comparada per comunitats autònomes s’observa que en totes les comunitats autònomes, a excepció de Madrid (que també utilitza la percepció de la renda mínima d’inserció, com ja passa a Catalunya), la normativa general que regula l’admissió d’alumnat, no específicament a l’educació infantil de primer cicle, discrimina positivament nivells de renda més elevats que els de Catalunya, sempre amb l’IPREM o l’SMI com a element de referència (a excepció del País Basc, que adopta un llindar de renda determinat més elevat que l’IPREM). De fet, hi ha nombroses comunitats autònomes que atorguen punts a nivells de renda superiors a l’IPREM o l’SMI.

Diferents institucions, entre elles la Sindicatura de Greuges, ha fet nombroses resolucions en què se sol·licita l’ampliació del criteri de renda a altres supòsits no exclusivament restringits als perceptors de la renda mínima d’inserció, que són les situacions de pobresa més extrema, i que se substitueixi la prioritat d’accés dels perceptors de rendes mínimes d’inserció per un criteri de renda que abasteixi una proporció més alta de la població que experimenta dificultats econòmiques.

Convé recordar que l’ordenament jurídic reconeix el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats com un principi bàsic del sistema educatiu. No es pot obviar que els criteris de prioritat en l’admissió tenen una gran incidència a l’hora de promoure l’equitat en la participació dels infants en una situació socioeconòmica desfavorida a l’educació preobligatòria, i que les mesures de foment de la igualtat d’oportunitats dels infants a l’hora d’accedir a l’educació infantil de primer cicle són especialment pertinents quan l’accés no hi està garantit i quan hi ha desigualtats d’accés.

Aquestes mesures de discriminació positiva en l’admissió d’alumnat són especialment pertinents en l’actual conjuntura social i econòmica, caracteritzada per un increment del nombre de famílies que experimenten situacions de pobresa, per un increment dels costos d’accés a l’oferta pública i privada per la reducció de les subvencions de les administracions públiques.

A la vegada, per reduir les barreres d’accés a l’escola bressol municipal, cal combinar la incorporació dels criteris de renda familiar en els barems d’accés amb un nou model de preus públics que bonifiquin a les famílies amb menys recursos econòmics. L’actual sistema d’ajuts econòmics al servei d’Escola Bressol es realitza per la via de la bonificació del preu del servei. Tanmateix, aquest sistema de bonificacions està orientat a les famílies demandants que no superen un determinat llindar econòmic. Per tant, totes aquelles famílies que no s’ajusten als criteris establerts es veuen obligades a pagar el cost del servei estipulat per un preu únic sigui quina sigui la renda familiar. És a dir, les famílies que superen amb escreix el llindar econòmic paguen el mateix preu que aquelles famílies que el superen molt lleugerament provocant, d’aquesta manera, importants trasbalsos econòmics a aquests usuaris que no accedeixen a les bonificacions però que també es troben en una situació de debilitat econòmica.    

Davant aquesta situació, des de diferents administracions públiques s’està apostant per la implementació d’un sistema de tarifació social. Amb aquest sistema, es configura un model de preus públics en funció de la renda de cada unitat familiar. L’objectiu passa, doncs, per estipular una gradació que permeti un preu ajustat a l’economia de les famílies usuàries. La idea fonamental consisteix en el fet que el preu públic dels serveis educatius d’escola bressol no sigui uniforme, sinó que es determini segons la capacitat econòmica de les famílies que optin al servei. En realitat, es tracta d’integrar el sistema de bonificacions existent directament en el preu, de manera que el càlcul del preu net o real que haurà de pagar l’usuari del servei es pugui fer de manera automàtica i transparent segons la renda i la composició familiar. 

La proposta de tarifació social, un model que en l’actualitat ja s’està aplicant exitosament en diversos municipis de Catalunya, implica un ajustament del preu del servei en funció de cada llindar de renda familiar. Aquest model tarifari, permetria que una franja de famílies, que ara cobren massa per rebre bonificacions, paguin un preu més ajustat a les seves possibilitats, reduint, així, el risc d’exclusió del servei per motius econòmics.

En la mesura que l’informe que Estudi de costos de l’escola bressol el Blauet de Sant Celoni, realitzat per la Diputació de Barcelona, recomana “incentivar la plena ocupació del servei de llar d’infants amb polítiques municipals de suport a l’escolarització dels infants entre 0 i 3 anys”; confirma que un model de tarifació social contribueix a la reducció de l’esforç econòmic de les famílies amb rendes més modestes i assenyala que l’aportació municipal a la implementació de la tarifació social només seria de 37.990, 20 euros es fa palesa la necessitat d’implementar un sistema de preus públics regulat per un sistema de tarifació social basat en els principis d’equitat.

Per tots els motius exposats, el grup municipal de la CUP proposa al Ple l’aprovació dels següents

Acords:

1. Modificar, pel proper curs 2019-2020, els actuals criteris de renda presents a la normativa d’admissió d’alumnat de l’Escola Bressol Municipal El Blauet. Aquesta modificació implica l’ampliació de l’actual criteri de renda a altres supòsits no exclusivament restringits als perceptors de la renda mínima d’inserció, tot incorporant a l’actual normativa  un criteri de renda que abasteixi una proporció més alta de la població que experimenta dificultats econòmiques. La incorporació d’aquests nous criteris de renda en l’adjudicació de punts en el barem d’accés a l’Escola Bressol Municipal El Blauet es determinarà segons el nivell d’ingressos familiars i el nombre de persones del nucli familiar.
2. Implementar, pel proper curs 2019-2020, un nou model de preus públics a l’Escola Bressol Municipal El Blauet basat en el sistema de la tarifació social per, així, ajustar el preu de l’escola bressol a les diferents economies familiars i contribuir a millorar l’accés d’aquells perfils socials que actualment no hi són presents.

Sant Celoni,  19 de novembre de 2018

Enric Saurí Saula

Regidor del grup municipal CUP Sant Celoni