Els regidors de la CUP participen a la trobada Cap a la Unitat Popular, celebrada a Ribes
Els regidors de la CUP de Sant Celoni, Montserrat Vinyets i Albert Ventura, van ser convidats l'11 de novembre passat a Ribes a participar a la trobada Cap a la Unitat Popular, que va aplegar gent de les CUP i també persones i col·lectius amb l'objectiu de compartir i generar diàleg sobre la unitat popular i la seva capacitat per incidir i transformar la realitat política. Els regidors de Sant Celoni van participar en la primera taula rodona, titulada Quan la unitat popular té la clau de govern, en què van parlar de la situació viscuda a Sant Celoni des que la CUP es va presentar públicament l'any 2004 fins avui, després d'obtenir representació al consistori municipal l'any 2007. Vegeu a continuació algunes imatges, la crònica i les entrevistes publicades a L'Accent, i la presentació de la trobada.
A dalt, Joan Garriga, d'UM9 de Ribes, aguanta el cartell de la trobada. A sota, la primera taula rodona de la jornada, "Quan la unitat popular té la clau de govern", amb la presència de Montserrat Vinyets i Albert Ventura, a l'esquerra de la taula. Podeu trobar més imatges fent clic en aquest enllaç.
Crònica de la trobada publicada a L'Accent, per Laia Altarriba
Responent a la crida feta per diverses CUP, fins a 160 militants tant de candidatures com d´altres organitzacions de l´esquerra independentista van participar a la Trobada cap a la Unitat Popular. La cita era dissabte 1 de novembre a Ribes (Garraf). Els convocants eren les CUP de Capellades, Martorell, Ribes, Sallent, Valls, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.
L´objectiu era doble: d´una banda reflexionar i intercanviar experiències entre els qui tenen representació municipal, per compartir dubtes, pràctiques i reptes. D´una altra banda, els organitzadors van convidar diverses organitzacions de l´esquerra independentista per debatre conjuntament com s´ha de construir la unitat popular. Hi van participar Endavant, Maulets, la CAJEI i el SEPC, que van debatre amb els assistents sobre com continuar articulant la unitat popular, i van coincidir que s´ha de fer en funció de les necessitats de les lluites socials i polítiques de cada territori. I també van compartir la necessitat que la unitat popular articuli espais de contrapoder a partir de la feina que cadascú fa al seu àmbit. I que s´han de crear espais de debat i treball comú.
Temors i reflexions compartides
La tasca als consistoris municipals des d´una posició d´esquerres i transformadora no és senzilla. És una de les conclusions que es podria extreure de la Trobada. I més si tenim en compte la premissa que compartien els qui van participar a les taules rodones del matí: "Des del primer moment que vam entrar a l´Ajuntament teníem en compte que jugàvem en camp contrari, ja que aquesta institució local és l´últim graó de l´estructura de l´Estat".
Dues de les experiències de lluita municipalista del país (Ribes i Arbúcies) van explicar que la pràctica durant més de dues dècades (tots dos, a més, amb experiència de govern) els ha ensenyat el perill d´absorció que té el poder polític, i la necessitat de mantenir el referent de les xarxes socials que els van conduir a l´Ajuntament. I Joan Garriga, de Ribes, va alertar de falsos discursos on s´ha d´evitar caure: "La democràcia participativa no consisteix a donar veu als veïns i que opinin individualment, sinó que és l´organització popular fora dels ajuntaments; i lluny d´esdevenir mediadors, les CUP el que hem de fer emergir el conflicte".
Les candidatures més joves, com Sallent, Berga, Vilafranca o Sant Celoni, compartien bona part d´aquestes reflexions, perquè encara que la seva experiència sigui més curta, la pràctica diària els ha fet arribar a conclusions similars. Tots es podien haver fet seva, doncs, la conclusió de la regidora de Sallent, Anna Gabriel: "Ni un, ni dos regidors, ni una coalició de govern permet fer trontollar les bases del poder".
I amb la vista posada al futur, dues reflexions sobre la taula perquè els assistents s´emportessin a casa. L´una, feta per la regidora de Berga: la crisi posarà els municipis en una situació econòmica molt delicada, i les CUP hi haurem de donar respostes. L´altra, feta per un integrant de la CUP d´Arenys de Munt: la proposta a reflexionar en una futura trobada sobre com es pot lluitar des de l´oposició contra la burocratització de la vida pública.
Entrevista als regidors participants a la trobada publicada a L'Accent, per Laia Altarriba
L'ACCENT hem adreçat unes preguntes comunes a persones de diverses CUP que van participar a la Trobada cap a la unitat popular sobre alguns dels temes que van sortir a debat durant la jornada.
1. Per què l´esquerra independentista i els moviments popular han de construir
candidatures municipals i tenir presència als ajuntaments?
2. Com han d´establir les CUP la relació amb els moviments populars que els
donen suport?
3. Quina unitat popular cal construir? Quin paper han de jugar les CUP a la
unitat popular?
4. De què serveixen espais de trobada com el celebrat a Ribes?
Montserrat Vinyets i Albert Ventura, regidors de la CUP de Sant Celoni
1 i 2.Perquè és una bona eina que ens alimenta a uns i altres. La CUP ha de ser portaveu d´aquests moviments a les institucions. En el cas de Sant Celoni, però no hi ha un teixit associatiu, és una deficiència que tenim, així que el que fem és impulsar-lo nosaltres, intentem crear l´entremat social. Per exemple, en temes de defensa del territori no hi havia cap plataforma ecologista, i ha sorgit arran de la CUP.
3.L´aportació que fa la CUP és donar veu als ajuntaments des d´una visió d´esquerres i transformadora a aquest treball per la unitat popular, ajuda a la visualització. La CUP permet sortir del gueto, incorporar nova gent.
4.Per veure diferents realitat i compartir dificultats. Amb el debat hem vist que els diversos escenaris que trobem es poden afrontar de diferents maneres i que potser de vegades ens equivocarem. Els espais de trobada ens han d´ajudar a assumir que tenim dubtes, i això no ens ha de fer por. La CUP cada vegada té més claus de governabilitat, i això ho hem de veure com nous reptes. Hem vist que compartim problemàtiques, però també les reflexions i conclusions que se´n desencadenen, com per exemple que tant CiU com el PSC són tots dos de dretes.
Joan Garriga, de la UM9 de Ribes
1.Perquè als ajuntaments s´hi estan decidint coses que condicionen el seu present i futur, així que és una prioritat ser allà on es decideixen aspectes que els afecten. Els consistoris són un bon lloc per proposar alternatives que afecten la comunitat en general.
2.Cal establir marcs de relació, bastir models organitzatius que facin possible que aquesta relació permeti decidir coses de manera conjunta. No hi ha bones voluntats, no s´ha d´apel·lar a la bona voluntat, sinó que calen instruments per fer possible aquesta relació. Aquests espais han d´anar més enllà de la pròpia candidatura. A Ribes, per exemple, hem creat la permanent política, que és un espai on hi confluïm totes les persones que fem feina al poble, i les persones que la impulsen no tenen càrrecs públics. Un dels aspectes que s´hi aborda és de la feina municipal, però entre molts d´altres.
4.És important perquè visibilitza en el conjunt de la CUP unes maneres d´entendre la participació política, i ho podem posar a debat amb altres col·lectius. La trobada, a més, possibilita noves relacions entre les CUP i el moviment per tal de treballar per construir la unitat popular.
Xavi Navarro, regidor de la CUP de Vilafranca del Penedès
1.Perquè és una bona eina per canviar el model de país, qüestionar-lo i veure cap on anem. Des dels ajuntaments podem muntar altres alternatives de país i també podem ser més propers a la ciutadania. També permet un exercici de credibilitat de l´esquerra independentista davant de col·lectius que estaven vinculats al poder.
2.A partir de la feina de cada dia. D´una banda hem de parlar amb els col·lectius polítics, que és una tasca que ja fèiem fins ara, ja que són els més propers. Però d´una altra banda també hem de parlar amb els col·lectius veïnals; amb ells és molt important també establir-hi relacions perquè pateixen la violència del sistema, així que els hem de donar veu i mostrar-los que hi ha una altra manera de fer política. A Vilafranca ens hem trobat el cas d´una associació de veïns marcadament vinculada al PSOE, que ens han vingut a demanar ajuda. I han acabat fent una roda de premsa amb nosaltres amb una estelada darrere. Així que com podeu veure estem parlant amb sectors de la població amb qui difícilment hi parlaríem. I ells són els que han vingut a nosaltres.
3.Doncs no ho sé del tot, és precisament el debat principal: com ens organitzem. Cada nucli s´ha d´organitzar com millor sàpiga i en funció del seu context: n´hi pot haver de molt polititzats i d´altres que posen més l´accent en la participació ciutadana. El que s´ha de tenir en compte és que la unitat popular s´ha d´obrir a sectors de l´esquerra anticapitalista i al moviment veïnal (aquest darrer, malauradament en molts llocs s´ha convertit en una eina del poder).
4.En tot el temps que fa que milito a la CUP és el primer cop que he sentit que s´assumien errors. I alhora és el primer cop que posem en comú la pràctica política de cada candidatura al seu municipi. Amb aquests debats hem vist que ens podem equivocar, però que s´han de prendre decisions quan estàs en un municipi amb regidors, encara que de vegades siguin equivocades. Penso que la trobada ens mostra que hem de reinventar la política i assumir que no tenim experiència, que ens equivocarem. Però és important que no ens equivoquem sols, sinó amb la resta de moviments del municipi.
Anna Gabriel, regidora de la CUP de Sallent
1.És bo ser a tots els espais o nuclis decisoris, siguin propis o de creació aliena. Els ajuntaments són espais d´intervenció política on no ha de ser difícil intervenir-hi. A més, possibiliten aglutinar discursos i línies de reivindicació i demanda que es poden fàcilment englobar a l´àmbit municipal. Per tant, són l´espai idoni de trobada dels sectors que treballen en diferents àmbits.
2.No hi ha una fórmula. L´única manera de trobar la fórmula és començar a treballar-hi tenint en compte que hi ha diferents elements que entren en joc.
3.Hem de construir una unitat popular que sigui susceptible de treballar per la construcció d´una nova cultura política. No ho hem de fer, però, a qualsevol preu ni amb qui sigui, sinó amb els que creuen que hi ha models d´intervenció política caducs i que hi pot haver propostes d´autogestió del poder que ens permetin una gestió més efectiva. La unitat popular és l´única manera de construir el país. I si en l´horitzó només hi tenim la consecució d´un Estat ens acabarem trobant que tindrem Estat però no tindrem país.
4.Per demostrar que hi ha un potencial al voltant d´un espai polític. I també que més enllà de les persones que formem part de les CUP hi ha uns cercles d´expectatives que tenen molt a dir-hi.
Anna Maria Guijarro, regidora de la CUP de Berga
1.És una veu que t´obre portes i et fa arribar on no havies arribat abans. I si tens possibilitat d´incidir pots posar en pràctica les propostes que tens, i pots demostrar les contradiccions dels governs municipals.
3.És el que a nosaltres ens ha costat més. I és molt important perquè fàcilment l´espiral de feina a l´Ajuntament t´absorbeix, i cal tenir en compte el moviment que hi ha al municipi. Les taules de coordinació poden ser una bona eina.
3.Les CUP poden aportar a la unitat popular l´experiència de treball municipal, que ens permet demostrar a la pràctica la teoria que tenim.
4.La trobada ha estat un bon espai per posar en comú les experiències. Massa sovint cada CUP va a la seva, sense compartir la feina d´uns i altres. Així que avui hem pogut aprofitar experiències d´uns i altres, posar en comú la feina que fem.
Gerard Nogués, regidor de la CUP de Valls
1.Cal ser als ajuntaments per la projecció que permet, per la publicitat que dóna, per l´accés a més canals de comunicació... que de ben segur que no tindries d´una altra manera. També perquè és un espai que pots dominar com a moviment i evitar que t´engoleixi. I finalment perquè et permet l´accés a una informació que d´altra manera no tindries per construir alternatives. És, doncs, una eina molt pràctica.
2.La gent que estem a les institucions hem de ser presents als espais on s´està definint la línia política de l´esquerra independentista. Tot el que es debat en aquests espais unitaris, com a CUP ho filtres i ho apliques a l´àmbit institucional. Aquesta coordinació ha de ser molt pràctica.
3.La unitat popular ha d´incorporar tothom que estigui disposat a superar el marc i el sistema actual, és a dir tota l´esquerra amb projecte polític de transformació social i que accepti l´alliberament nacional.
4.Com a regidor, molts inputs diaris que reps provenen de persones de dins del sistema, que et pressionen per rebaixar el discurs, fer coalicions, assimilar-te, establir aliances, repartir-se amb tu el poder, etc. Així que relacionar-te en espais com aquest amb la resta de l´esquerra independentista és una tasca molt necessària, perquè són espais on no es discuteix si s´ha d´entrar o no al sistema, sinó que tothom comparteix la teva manera d´entendre la política. És útil perquè no et sents tan sol i contrastes les experiències.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Cap a la Unitat Popular
Presentació
Després dels resultats aconseguits a les darreres municipals i fruit de les expectatives que el projecte polític genera, les CUP tenim diferents reptes per abordar i oportunitats per potenciar. Una de les més importants és l'aprenentatge col·lectiu, el nodrir-nos de les experiències mútues i el fet de consolidar el nostre camí vers un projecte transformador comú. Un seguit de Candidatures hem proposat organitzar una jornada que aplegui gent de les CUP i també totes aquelles persones i col·lectius amb voluntat de compartir i generar diàleg. L'hem anomenat Trobada cap a la Unitat Popular i volem que sigui; Un espai de trobada: amb música, distensió, menjar, xerrades, debats oberts, exposicions. Un espai de participació, coneixences i enfortiment de vincles amb persones i col·lectius, moviments i organitzacions que treballen en l'ampli espectre de l'esquerra independentista transformadora.
Un espai de construcció d'Unitat Popular, per debatre el paper de les CUP en el terreny municipal, per conèixer i debatre la tasca de diferents candidatures en experiències de govern i oposició. Entenem que el nostre bagatge, i també els nostres encerts i errors, han de ser part de l'entramat que ens enforteixi col·lectivament.
En definitiva, la Trobada cap a la Unitat Popular vol ser un espai de trobada per a totes les persones que formem part de les CUP, i per a totes les persones que, sense formar-ne part, comparteixen el projecte polític i el nostre entusiasme. I alhora, ser un espai d'intercanvi de coneixements útils tant per a les Candidatures -la seva gent i els seus regidors-, com perquè la gent de fora de les CUP conegui aquest projecte polític per dins, els seus debats, les seves propostes, la seva feina.
Les CUP de Capellades, Martorell, Ribes, Sallent, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú us convidem a venir i participar, a passejar-vos-hi i opinar, a riure i escoltar, a mirar i ballar. Serà el dissabte 1 de novembre de les 10 del matí fins ben entrada la nit, al Ger de Ribes del Garraf (C. del Pi, 25). Per als efectes pràctics d'organització de l'esdeveniment, agrairem que ens feu saber tan aviat com sigui possible el nombre de persones que vindreu, i si vindreu a dinar i/o a sopar (els preus seran econòmics) a l'adreça:
[email protected]
PROGRAMA DE LA TROBADA CAP A LA UNITAT POPULAR
Lloc: Entitat GER, carrer del Pi 25, Ribes (Garraf)
Data: 1 de novembre de 2008, de 10h fins la matinada.
de 10h a 11,30h, a la sala d'actes: Taula rodona
Quan la Unitat Popular té la clau de govern. Amb regidors/es de la CUP de Berga, CUP de Sant Celoni, CUP de Vilafranca del Penedès i L'Altraveu de Castellar del Vallès
de 12h a 14h, a la sala d'actes: Taula rodona
Governar des de la Unitat Popular. Amb representants d'UM-9 de Ribes i les Roquetes, COP-CpR de Ripollet, CUP de Sallent i CUPA d'Arbúcies
14h: Dinar (cal apuntar-se)
16,30h a 20h a la Nau del GER: Taula rodona i debat obert
Construint alternatives des de l'esquerra independentista. Amb la participació de representants de Maulets, CAJEI, SEPC, Endavant (OSAN), CUP de Valls i CUP de Vilanova i la Geltrú
21h: Sopar (cal apuntar-se)
23,30h a la Nau del GER: Concert
+ Verdcel (des d'Alcoi, presentant el nou espectacle Sàmara)
+ El Nota (hip-hop des de Cornellà i Sants)
Durant tot el dia, al Palmerar:
Mostra de material i paradetes de diferents CUP, candidatures alternatives, mitjans de contrainformació, col·lectius i organitzacions. Música, taules, cadires, conversa, servei de bar i cafeteria.