Festa Major 2010: és aquest el model de festa que volem?
Enguany senys i negres ens han fet gaudir de la que probablement ha estat la Festa Major amb més participació i mobilització de les que recordem. Carrers engalanats de dalt a baix amb els dos colors, samarretes verdes i mocadors negres passejant pels carrers celonins durant tota la setmana, actes previs a la cita tan d’un bàndol com de l’altre.
La Festa Major a la Forestal: una decisió exclusiva de CiU
Malauradament, i comença a no ser notícia, l’equip de govern de CiU, mitjançant la seva regidoria de Cultura, ha tornat a no estar a l’alçada dels esdeveniments. La decisió unilateral d’emplaçar la zona de Barraques als terrenys de la Forestal evitant qualsevol procés de consens amb la comissió de barraques, integrada per diferents entitats celonines, n’és un clar exemple.
Aquesta manera de fer resulta del tot sorprenent, especialment si parem atenció a determinades declaracions a la premsa local dels responsables de CiU on ens parlen de la importància del teixit associatiu a Sant Celoni; un teixit associatiu al qual han girat l’esquena.
Quin model de Festa Major volem?
Tampoc entrarem a valorar si l’anomenat “recinte firal” ple de runes, engabiat, amb terreny irregular, i amb zones que semblaven més pròpies d’algun carrer d’Hebron, és el més adient per a la nostra Festa Major, però sí que volem recordar quin model de Festa Major defensa la CUP.
Tenim el convenciment que la Festa Major ha de contribuir a generar sinergies entre els diferents sectors socials de la vila. Cal dirigir tota política cultural envers uns objectius clars i específics. El “fer per fer” i la segmentació entre alta cultura i cultura popular no porten enlloc. Des d’aquesta premissa proposem quatre eixos bàsics.
1. Una Festa Major descentralitzada. Un model descentralitzat afavoriria la connectivitat entre territoris i persones, permetria donar a conèixer espais invisibles i infrautilitzats. A la vegada això generaria dinàmiques d’una major inversió per part del govern municipal amb l’objectiu de millorar aquestes infraestructures mal anomenades “perifèriques”. També possibilitaria un major protagonisme dels veïns i veïnes del barri. Els seus consells i opinions serien cabdals per assegurar un bon resultat de la iniciativa. A la vegada, aquesta participació veïnal contribuiria a generar sinergies que desembocarien en la gestació d’altres iniciatives al barri.
2. Una Festa Major col·laborativa. El paper de TOTES les entitats és bàsic per reeixir en aquest model de Festa Major. Cal que totes s’hi sentin representades i es puguin fer escoltar. A la vegada cal possibilitar el treball col·laboratiu entre elles amb l’objectiu que hi hagi un coneixement mutu. Amb un major coneixement la capacitat de treballar conjuntament augmentarà.
3. Una Festa Major igualitària. Amb l’objectiu de trencar la dicotomia entre alta cultura i cultura popular creiem fonamental oferir tots els actes en igualtat de condicions. En la mesura que alguns actes són gratuïts, s’hauria d’estendre la gratuïtat a altres actes que es facin a la resta de territoris i infraestructures. El pagament podria suposar una limitació a persones que potser estarien interessades a aprendre i gaudir de l’acte en qüestió. En tant que recurs públic tots i totes tenim el mateix dret de gaudir-lo en igualtat de condicions.
4. Una Festa Major de multiplicitats. Si bé el model de “barraques” ha estat un èxit i ha dinamitzat la Festa Major, creiem que, a grans trets, es dirigeix a unes franges socials i d’edat molt determinades. Creiem bàsic complementar aquest model de “barraques” amb un altre model que impliqui espais alternatius, també al carrer, amb una programació extensa i fixada que ofereixi espectacles diferents. Es tractaria d’espais més reduïts, amb un escenari, una programació per a cada dia i on es pogués gaudir d’espectacles que anessin destinats a diferents franges de població. El paper de les entitats seria fonamental per a aquest nou espai. En la mesura que les barraques demanen una logística més elaborada que impedeix la participació d’entitats més modestes, aquest model permetria que diverses entitats s’encarreguessin de gestionar la barra, l’espai i la programació. En bona mesura es tracta que la Festa Major esdevingui un espai DE TOTS I PER A TOTS.