Posicionament de la CUP en l'últim ple del 2007

Raonament polític general  

Des de la CUP pensem, tal com ja vam dir, que no podem aprovar les ordenances fiscals de Sant Celoni que ens agradaria tenir, ja que estem sotmesos a la “ley de haciendas locales”. Una llei que es debat i es decideix a Madrid i que impossibilita legalment establir un sistema d’ordenances fiscals que garanteixi una distribució real de la riquesa. I no només això, sinó que el sistema de benestar social de l’estat espanyol no compta amb els ajuntaments entre els actors principals a l’hora de fer les polítiques de redistribució de la renda.

A més, hem de tenir en compte que les ordenances fiscals no són l’únic mecanisme que serveix per fer polítiques redistributives; no són tant les ordenances, sinó l’increment d’aquelles partides dels pressupostos destinades a qüestions socials. Quan arribi el moment de discutir els pressupostos, des de la CUP prioritzarem les partides del pressupost destinades a aquests conceptes. Aquesta és una de les prioritats que estableix l’acord de governabilitat amb l’actual govern. I, per tant, l’actual equip de govern sap que aquest és un punt d’obligat compliment si vol assegurar l’estabilitat del govern.    

Al·legacions de la CUP, acceptades i no acceptades

La CUP, a més d’aquelles propostes que ja consten en l’aprovació provisional, tal com va anunciar ha presentat una sèrie d’al·legacions. Hi ha hagut dues al·legacions que han estat acceptades per l’equip de govern i incorporades en la proposta d’ordenances fiscals. Aquestes dues al·legacions són les següents: 

1. Establir una bonificació del 50% a la quota íntegra de l’impost de béns immobles, una vegada transcorregut el termini de bonificació obligatori per als habitatges de protecció oficial i els que resultin equiparables a aquests d’acord amb la normativa de la comunitat autònoma corresponent. 

2. Establir una bonificació del 90% de la quota íntegra de l’impost a favor dels béns immobles urbans ubicats en zones del municipi que, d’acord amb la legislació i el planejament urbanístic, correspongui a assentaments de població singularitzats per la seva vinculació a activitats primàries de caràcter agrícola, ramader, forestal o anàlogues. 

No obstant, conjuntament amb aquestes dues hem presentat també altres al·legacions que no han estat aprovades, com les següents: 

1. L’establiment d’una bonificació de fins al 95% de l’impost de construcció, instal·lacions i obres, a favor de construccions que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de l’ocupació. 

2. La substitució d’un model de cobrament del preu de l’aigua dividit en tres trams per un nou model dividit en sis trams. El model de tres trams és molt genèric i no reflecteix un cobrament just i adequat al consum d’aigua de cadascú, i no fomenta l’estalvi, ja que la quota mínima és molt alta i hi ha molts ciutadans que no arriben a aquesta quota mínima i paguen per aigua que no gasten. En canvi, la divisió en sis trams permet adequar de manera molt més justa el cobrament del preu de l’aigua al consum que en fa cadascú, i s’afavoreix, alhora, l’estalvi de l’aigua. Considerem que aquestes mesures haurien millorat molt la proposta i haurien contribuït a aprovar unes ordenances molt més justes. Malgrat que no han estat acceptades ni incorporades, esperem que siguin estudiades. 

Posicionament sobre les al·legacions presentades pel PSOE

Pel que fa al nostre posicionament sobre les al·legacions presentades pel PSOE, hem de dir el següent. 

>>Sobre la proposta de crear una bonificació per a les empreses que incrementen la contractació fixa. Pensem que no s’han de premiar les empreses per crear contractació fixa, sinó que aquesta és una obligació seva, i en aquest camp el que haurien de fer les instàncies corresponents no és premiar, sinó sancionar aquelles empreses que no compleixin aquest requisit. 

>>Sobre la proposta de bonificació del 50% de les obres o instal·lacions que s’executin per iniciativa pública, destinades a la promoció d’aparcament públic. El tema de fons en aquesta qüestió no és la bonificació de les obres, sinó garantir que, no només siguin executades pel sector públic, sinó que també siguin gestionades per aquest. Aquest serà un dels punts principals que caldrà defensar quan es discuteixi el tema de l’aparcament a Sant Celoni. 

Pel que fa a les propostes de bonificacions que fa el PSOE 

a) Sobre el 90% en les construccions, obres i instal·lacions que s’executin per iniciativa pública destinades a habitatge concertat o protegit.

b) Sobre el 50% en les construccions, obres i instal·lacions que s’executin per iniciativa privada destinades a habitatge concertat o protegit. 

Aquest és un debat que cal tenir. La CUP estaria a favor de bonificar aquell habitatge social, de règim especial, que el sector privat no vol construir perquè els preus exigits --per tal que hi puguin accedir persones de classes socials baixes-- no els aporten beneficis. Però no a bonificar la construcció d’habitatge concertat, que s’ofereix a uns preus que acaben donant beneficis a les constructores i només són accessibles a classes mitjanes altes. 

Escombraries

El PSOE proposa un augment de la taxa d’escombraries d’un 4,5%.

CiU proposa un augment de la taxa d’escombraries d’un 7,75%.

Pensem que el cost real d’un servei com la recollida i el tractament dels residus ha de repercutir en les butxaques dels ciutadans. Pensem que aquesta és una manera més que la ciutadania s’adoni dels milers de tones que llancem als abocadors sense reutilitzar ni reciclar. Per tant, ens posicionem a favor de la taxa més alta. 

No obstant, tampoc defensarem aferrissadament aquest posicionament, ja que el % d’augment de la taxa d’escombraries no ha de ser el debat; la qüestió de les escombraries no és un tema d’augments percentuals, sinó que exigeix un debat global sobre el tema de la gestió dels residus. 

En aquest sentit, la CUP ja ha proposat iniciatives com: 

1. Engegar una prova pilot de recollida porta a porta en un barri de Sant Celoni; i, 

2. Obrir una taula on hi siguin tots els municipis del Baix Montseny per plantejar una gestió mancomunada dels residus. Un exemple d’experiències d’aquest tipus es troba a Osona, on diversos municipis tenen els seus propis camions i gestionen mancomunadament el tema de les escombraries amb gran èxit. 

Vot i justificació

Després de tot l’exposat, pensem que, tot i que la proposta d’ordenances fiscals no reflecteix el nostre posicionament, a grans trets sí que suposa una millora respecte a les ordenances vigents el 2007, i alhora permet disposar d’ingressos més elevats que fan possible executar més polítiques amb un fort contingut social, que és l’objectiu de la CUP. Per això votarem a favor de la proposta. 

Ara bé, com hem dit al principi, considerem que la possibilitat de portar a la pràctica una política redistributiva real a través de la política fiscal municipal és quasi impossible pels impediments que suposa la legislació espanyola vigent. L’espai des d’on poder realitzar aquesta política redistributiva és, com hem dit, l’increment de les partides pressupostàries destinades a matèries socials. Aquest serà un punt innegociable per la CUP de cara als pressupostos de l’any que ve; com hem dit abans també, l’incompliment d’aquest augment pressupostari en temes socials significaria que CiU trencaria l’acord d’investidura i governabilitat signat amb la CUP.