Llei de consultes populars: quan la política esdevé un fre per a la voluntat popular
19/03/2010
Article de Pep Martí que sortirà publicat al Vilacup 14
Darrerament a Sant Celoni, s'han portat terme dues consultes populars ( ARE de Can Riera de l'Aigua i Independència de Catalunya) que el marc jurídic actual no permet contemplar com a “legals”. Al Parlament de Catalunya es va debatre en la darrera sessió parlamentaria si la voluntat manifestada per 180.000 catalans i catalanes (respecte a la celebració de “corridas de toros”) la tenien “només” en consideració. La potestat de decisió sempre la tenen els polítics i la voluntat popular esdevé una qüestió de segon ordre. Si davant la voluntat manifesta i manifestada, de la ciutadania, el resultat pot ser fins i tot objecte d'una “moratoria” quina actitud es prendrà si en algun moment es vol posar en consideració els privilegis que tenen els polítics parlamentaris, respecte de la resta de mortals?
En aquest context doncs, no és d'estranyar, que set persones (polítics d'un ajuntament) tinguin potestat per a decidir la instal·lació d'un cementiri nuclear a Catalunya, amb els riscos que això suposa per al municipi i per a la resta de territori.
Actualment en el Parlament de Catalunya s'està debatent el “Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum” (nom que comporta confusió) i els mateixos polítics que s'esgarrifen que els set col·legues d'Ascó hagin pres la decisió esmentada, continuen, majoritàriament, auto atorgant-se la voluntat popular i tornen a posar entrebancs i deixar sense efecte, la voluntat que pugui manifestar la ciutadania. I el més curiós del cas, és que això ho fan en nom del foment de la participació ciutadana i del dret a decidir.
Que el nom comporta a confusió, m'ho fa dir, els dubtes que em planteja la possibilitat d'haver de sotmetre a aquest procediment, qualsevol intent participatiu que comporti consulta popular, per exemple: els pressupostos participatius municipals. Per evitar interpretacions errònies fora millor dir-ne “llei de referèndums”. Cal esmentar, en aquest sentit, que el Grup Parlamentari de CiU parla en les esmenes presentades, de “referèndum”, mentre que el PP parla sempre de “consultes populars”. Interpreto doncs, que la proposta del PP incideix en que per a cada consulta popular s'hagi de seguir el procediment que es descriu tot seguit.
El procediment
Per plantejar la celebració d'una consulta popular d'iniciativa ciutadana a Sant Celoni, cal fer a grans trets, el procediment següent:
A/ Constituir una comissió promotora
B/ Recollir aprox. 2.300 signatures en dos mesos (algunes esmenes amplien el termini i rebaixen les signatures (fins a sis mesos i 2.100 signatures). El càlcul es fa en referència al nombre d'habitants.
C/ Aprovació per majoria absoluta del Ple municipal
D/ Tramitació a la Generalitat perquè l'adreci al govern de l'Estat
E/ Sol·licitud de permís al Govern de l'Estat
F/ En el supòsit que es doni el vist i plau. Celebració de la consult
G/ El resultat de tot aquest procés és consultiu
<!--[endif]--><!--[endif]--><!--[endif]-->
Si la iniciativa és institucional no calen els passos A i B. I si és d'àmbit de Catalunya: signatures que representin com a mínim el 3% dels habitants (aproximadament180.000 signatures) per iniciativa popular o bé dos grups parlamentaris i aprovació per part de la majoria absoluta dels membres del Parlament.
En tots els casos, el resultat sempre és consultiu.
Anem per parts:
A/ En primer lloc, cal assenyalar que el nombre d'habitants es calcula en base al padró municipal (on hi figurem totes i tots), però les signatures es calculen en base al cens electoral (on no hi ha els menors de 18 anys, els nou vinguts que no tinguin dret a vot...). Si una part important de la població no pot emetre voluntat (signatures en aquest cas) no seria més lògic que el càlcul inicial es fes respecte el que veritablement poden opinar?. Es a dir, es calculés prenent com a base el cens electoral? Això rebaixaria el percentatge de signatures a recollir.
B/ Per si el procediment (en el cas d'àmbit de Catalunya) no fos prou complicat i farregós, encara s'hi han de sumar, del meu punt de vista, dos despropòsits més:
B1/ Si es demana dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, respecte l'adaptació de la consulta a l'Estatut de Catalunya i a la Constitució espanyola, i aquest organisme dictamina que la consulta no s'ajusta al marc legal vigent, el nombre de membres del Parlament que ha de donar el vist i plau, per a que es pugui celebrar, ha de ser de les tres quartes parts dels mateixos.
Això em planteja dos dubtes a l'hora: primer, si una cosa no és legal, no ho serà tant si són 10 com si són 20 els que hi donin el vist i plau. Segon, ja sé que el Consell de garanties no és un Tribunal, però si no se li ha de fer cas (sobretot tenint en compte la feinada que suposa seguir el procediment) perquè existeix?. Entenc que, a les meves limitades capacitats intel·lectuals, se'ls hi deu escapar alguna cosa, perquè no s'han presentat esmenes en aquest tema, però de ben segur, ses senyories, amb la pedagogia comunicativa que els caracteritza, tindran a bé explicar-nos-ho.
B2/ L'article 31 del projecte de Llei (en referència a les consultes d'iniciativa ciutadana) assenyala: que: “la Comissió Promotora “pot” ser indemnitzada per les despeses degudament justificades”. Ho diu en condicional, sense aclarir ni en quins supòsits, ni sota quines circumstàncies, ni qui ha de prendre la decisió d'indemnitzar o no. Tampoc s'han presentat esmenes. Les meves capacitats intel·lectuals continuen limitades i a ses senyories els estic donant molta feina.
El resultat
Si seguim el procediment descrit, si ens atorguen el permís per a que es faci la consulta, si la població participa i manifesta la seva voluntat en qualsevol tema que es plantegi, aquesta voluntat serà “paper mullat” perquè els polítics (municipals en un cas i parlamentaris o de la Generalitat en un altre) podran fer el que hagin decidit prèviament el marge del percentatge de participació que s'hagi donat. Perquè, com s'ha assenyalat abans, el resultat no és vinculant. I tot i que això ho entenc (sense compartir-ho gens ni mica) la pedagogia comunicativa que hauran de fer ses senyories, haurà de ser més contundent si és que ens volen convèncer.
També en aquest cas, CiU es destaca i assenyala en les seves esmenes, tant en l'àmbit municipal, com de Catalunya, que els resultats puguin ser vinculants.
Els partits d'esquerra, amb representació parlamentària, però, sembla que continuen donant una honorable irrellevància (m'apropio de l'expressió de l'amic Quim) a la participació ciutadana i en aquest cas concret, en lloc de “daurar la píndola, dauren un placebo”.