Per què la CUP ha decidit no entrar al Govern ni signar cap acord amb cap partit?

En el marc de l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP) hem pres enguany dues decisions molt complexes: d’una banda, hem decidit no entrar al Govern pels motius que us exposem a continuació i, de l’altra, hem decidit votar el nostre programa polític, i no el de cap altre partit, en el Ple d’investidura que va tenir lloc l’11 de juny passat. Per tant, hem optat per votar-nos a nosaltres mateixos i no hem fet alcalde a ningú.

 

La naturalesa de la CUP

 

La CUP aposta fermament per transformar el municipi i acabar amb les desigualtats existents amb unes formes diferents de fer política. Això vol dir que per nosaltres la decisió d’entrar o no al Govern és una decisió estratègica en funció d’aquest objectiu polític i de les possibilitats que tinguem de consolidar unes formes alternatives d’organitzar la societat i el municipi.  

L’experiència dels últims quatre anys

 

L’AUP de la CUP va apostar fa quatre anys (2007) per la regeneració democràtica i per això va decidir canviar el color polític de l’Ajuntament a partir d’un Acord d’investidura i governabilitat signat amb CiU.  

Primer any de legislatura (2007-08). Fruit de l’acord i de la pressió de la CUP es van aconseguir mesures importants: rebaixa del sou de l’alcalde, publicació de la despesa dels regidors, creació del Reglament sobre habitatges desocupats, presentació dels pressupostos més justos dels darrers anys, etc.

 

Trencament de l’acord per part de CiU. La defensa de l’ARE per part de l’equip de Govern va suposar una clara vulneració de l’Acord. Per això, en el marc d’una AUP la CUP va decidir retirar el suport a CiU. 

Primers canvis en les formes de fer política. L’equip de Govern va fer un gir de 180 graus en les formes de fer política després de trencar l’acord. Així, per exemple, amb l’objectiu d’obtenir el suport de l’opinió pública sobre l’ARE, CiU va vincular la construcció del nou hospital amb l’obligat desenvolupament de l’ARE, cosa totalment falsa.

 

La realitat dels següents tres anys: la psoevergència. La clara associació d’interessos entre el PSC-PSOE i CiU ha estat denunciada per la CUP en multitud d’ocasions. En tots els temes de gran envergadura, CiU i PSC-PSOE s’han unit deixant la CUP com a única veu clara d’oposició: en urbanisme (desclassificació de la Ferreria i la Verneda, planejaments urbanístics com el P-16, modificacions de planejament com el cas Altrium...), en la municipalització de serveis, en pressupostos i ordenances municipals, etc. 

La distància política

 

Malgrat el que poguessin prometre els dos grans partits en el moment de negociar un acord ara fa quatre anys, la passada legislatura ha fet evident la distància que separa el seu programa polític del nostre. No només les formes de fer política són diferents, sinó que en aspectes clau per a la població com són els temes de territori, educació i justícia social, la distància és prou important. L’experiència, doncs, dels darrers anys, amb el trencament de l’acord per part de CiU i la tendència psoevergent, fa que tinguem un dubte raonable sobre la sinceritat de les promeses d’uns grups polítics en el moment en què ha tornat a estar en joc la seva cadira a l’Ajuntament. 

La dificultat d’actuar amb només dos regidors

 

En la conjuntura actual, amb només dos regidors, si entréssim al Govern ens trobaríem en clara minoria davant d’un partit majoritari amb un programa polític contradictori amb els principals punts del nostre. A més, tenint en compte el caràcter indivisible del treball de les regidories, la possibilitat d’aconseguir resultats de transformació real en l’àmbit de les nostres regidories no dependria exclusivament de nosaltres sinó de la voluntat de les regidories de l’altre partit majoritari. 

La importància de la nostra activitat des de fora del Govern

 

Entrar al Govern no ens donaria, actualment, cap possibilitat de condicionar polítiques de transformació, que és el nostre objectiu, simplement faríem gestió. Si som capaços des de l’oposició de fer una triple tasca de a) publicitar les parts fosques de l’acció de Govern, b) generar mobilització i lluita social, i c) negociar el nostre vot en cada decisió del Ple municipal, podrem representar-nos com un moviment polític amb una forta implantació social, cosa que sobredimensionarà el poder simbòlic dels nostres dos regidors i ens aportarà més capacitat de pressió i influència. 

CUP SANT CELONI
www.santceloni.cup.cat
wwww.facebook.com/infocup


Sant Celoni i la Batllòria, juny 2011