Resum del Ple del 27 de febrer

La CUP, amb el recurs d’inconstitucionalitat; però molt més enllà

La CUP de Sant Celoni s’ha posicionat reiteradament contra la reforma de les administracions locals fetes darrerament. Tant la reforma ja aprovada el passat mes de desembre pel Govern espanyol com la que està tramitant el Parlament de Catalunya a instàncies del Govern de la Generalitat. Totes dues reformes van en la mateixa línia i responen a les mateixes directrius polítiques emanades de la UE i la Troika: tendir a l’eliminació de la política local, allunyar els centres de decisió dels ciutadans i fomentar l’externalització de serveis fonamentals per regalar-los a particulars que se’n puguin lucrar. Si s’aplica en la seva totalitat, l’Ajuntament de Sant Celoni hauria de deixar de gestionar la majoria de serveis que avui es presten (serveis socials, escola d’adults, recollida de residus, neteja viària).

Per la CUP el mètode triat per presentar el recurs que es va aprovar al Ple del 27 de febrer és adient. Que el recurs i la mobilització provingui de les administracions i els càrrecs electes locals és la millor manera per treballar des d’una dinàmica marcada des de sota i no sotmesa a negociacions d’esquena al món local i, per tant, a la població.

Tot i això, cal anar molt més enllà del recurs. Des de la CUP emplacem el conjunt d’actors polítics i socials a desobeir activament aquesta proposta des de cadascun dels ajuntaments i a no aplicar-ne les reformes.

Una vegada més, el Ple municipal va servir per posar en evidència els partits convencionals; per una banda, un PSC-PSOE víctima d’ell mateix. No podem oblidar que la reforma és la conseqüència directa de la darrera reforma de l’art. 135 de la Constitució, aprovada pel govern Zapatero (amb el PP) que introdueix el principi d’estabilitat pressupostària i “sostenibilitat” financera. Per altra banda, una CiU que veu tots els dimonis en la reforma espanyola i alhora elabora una reforma catalana que va en la mateixa línia. Coincideixen en el buidatge de competències (art. 33 de la reforma que impulsen, anomenada PLGLC) i, en el cas de la privatització de la gestió dels serveis públics, la reforma catalana encara és pitjor que l’espanyola; el projecte català, en els art. 21 i 22 PLGLC, preveu que el que serà normal és la gestió privada, i la gestió pública tindrà un “caràcter excepcional”.

Ho podeu escoltar a partir del minut 49.30 aquí: http://ves.cat/jpUb