Cada cop són més els Ajuntaments catalans que estan aixecant la seva veu en contra dels projectes de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) impulsades per la Generalitat de Catalunya i que a Sant Celoni compten amb el recolzament de CiU (malgrat que al Parlament de Catalunya aquest grup parlamentari hi hagi votat en contra). Municipis com la Roca del Vallès, Manlleu, Banyoles, Torroella de Montgrí o Santa Coloma de Gramanet, entre d’altres, han expressat en els darrers dies la seva oposició als projectes d’ARE que també els afecten i han expressat el seu desacord al no poder decidir el seu model de creixement urbà, econòmic i social i ser una sortida precipitada per als grans promotors en moments de crisi immobiliària.

A Sant Celoni, a Can Riera de l’Aigua, en un primer moment s’hi volien construir 1.270 habitatges. Sortosament, un equip d’ambientòlegs van emetre un informe en què desaconsellaven la construcció immediata de tants habitatges a la zona del Pertegàs. La incidència, només d’entrada, en el medi ambient i en la mobilitat de veïns i veïnes, era desmesurada. En conseqüència, el projecte ha rebaixat de 1.270 a 542 habitatge les seves previsions inicials. La diferència, com qui no vol la cosa, és de 700 habitatges. A la vista d’aquest canvi, se’ns planteja l’interrogant de quina planificació hi ha darrere del projecte, amb quins criteris de racionalitat es prenen les decisions.

A data d’avui, el projecte de l’ARE continua endavant. CiU defensa l’ARE amb base a tres arguments: que serviran perquè la gent pugui accedir a l’habitatge, perquè així tindrem nou hospital i perquè suposa progrés. Amb relació al primer, hem de dir que només 298 habitatges seran de protecció oficial i, com estem veient dia rere dia, això no és garantia de res. Moltes promocions d’habitatges de protecció oficial de compra queden sense adjudicar perquè no es poden pagar. Amb relació al segon argument, relatiu a l’hospital, us recomanem consultar la pàgina web del departament.

A la Memòria del Projecte (pàg. 7) hi consta textualment que la Generalitat no assumeix els costos dels equipaments educatius ni sanitaris. Si es tractava d’aconseguir els terrenys necessaris per a l’hospital, no calia una ARE, abans ja s’estava treballant per obtenir-los. La CUP és la primera interessada que Sant Celoni tingui el nou hospital. L’hospital l’hem de fer, i tant que sí, i per això treballarem amb insistència, però no l’hem de condicionar a l’ARE. El Sr. Pere Solà, director general d’Urbanisme de la Generalitat, fa dos dies, quan presentava un projecte d’ARE a Ripoll, va admetre que tenint en compte els elevadíssims costos d’urbanització de les ARE, els terminis d’execució seran els “que el mercat permeti”. Al municipi de Valls, per exemple, ja se’ls ha dit que trigaran anys a urbanitzar la zona. Per tant, cal que nosaltres continuem treballant per aconseguir els terrenys, perquè la Generalitat, avui, no té diners per tirar endavant aquests projectes. Estem segurs que ens els pròxims dies això serà una evidència.

Pel que fa al progrés d’un municipi, ens sembla més encertat mesurar-lo en funció dels serveis als quals poden accedir els veïns i veïnes i no en funció de construir més o menys.



Article publicat a L'Informatiu, desembre-gener.