La CUP anuncia que no participarà en els actes de commemoració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics perquè no està d’acord amb la lectura històrica autocomplaent i acrítica que en fa la classe política hereva de la mal anomenada “transició democràtica” i perquè només està prevista una única intervenció, la de l’alcalde.



Des del municipalisme independentista i d'esquerres considerem que, més que celebrar, hauríem d'aprofitar aquesta data per reflexionar, i una vegada per totes trencar amb els esquemes hereus del feixisme. Des de la CUP entenem que són tres els aspectes bàsics que per nosaltres invaliden el caràcter democràtic de la transició municipal que es proposen celebrar:



1) Els Reglaments Orgànics Municipals (ROM) que acoten la democràcia i la subjecten al dictat de la Constitució espanyola. En aquest sentit, les polítiques municipals de participació ciutadana sempre seran un eufemisme per evitar aprofundir en les limitacions democràtiques imposades per l’Estat espanyol. Molts van mudar de la democràcia orgànica del franquisme a l’actual partitocràcia espanyola, amb una facilitat que és prou reveladora de com funcionen els nostres ajuntaments. A Sant Celoni, la proposta de la CUP de canviar el ROM ha quedat aturada en una comissió, i a hores d’ara encara no en coneixem la raó.

2) No es va tenir en compte per a res el principi de la subsidarietat i, conseqüentment, els municipis s’han anat trobant cada cop més asfixiats econòmicament tot i el progressiu increment d’atribucions i responsabilitats. Aquesta situació, agreujada per l’actual context de crisi econòmica, qüestiona la democràcia social, que per nosaltres és indestriable de la democràcia política. De quina cohesió i de quins serveis socials estem parlant si els nostres ajuntaments no tenen ni cinc de calaix? 



3) Manca una divisió territorial administrativa sobirana que respecti la nació catalana i les necessitats de la seva població. Conseqüentment, avui patim una manca de transparència i racionalització dels recursos públics (avui dia hi ha massa administracions paral·leles: ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials, Generalitat, govern estatal; això només afavoreix els interessos privats i, tal com és públic i notori, és una situació que genera innombrables casos de favoritismes, corrupció, i submissió a l’Estat espanyol). Incomprensiblement, després de 30 anys, els municipis continuen lligats a les estructures provincials que van servir als franquistes per enterrar l’exemplar divisió territorial de Catalunya del 1936, que establí les comarques administratives i les regions o vegueries modernes que encara no hem estat capaços de refer a data d’avui.



En aquest sentit cal recordar el Decret republicà del 23 de desembre de 1936, on es confirmava aquella innovadora divisió territorial en els següents termes: “Signe de la submissió a un centralisme que repugnava a la nostra ànima col·lectiva, les quatre províncies amb què era dividida Catalunya d'ençà de l'any 1833, foren suprimides per a donar lloc a la reestructuració de la unitat catalana”. Quina mena de democràcia tenim que encara conservem les Diputacions provincials? Tot plegat, remet al fet que fa 30 anys no hi va haver cap ruptura amb el franquisme i, justament, l'àmbit municipal que era el que més podia qüestionar la “Transición”, no va tastar la democràcia fins passats 4 anys de la mort del dictador. El model de democràcia ideat fa 30 anys es va presentar com un punt de partida. Trenta anys després, en comptes d'avançar i aprofundir en democràcia política i social, en drets i llibertat, sembla que anem més aviat cap enrere. Més que celebrar, hauríem d'aprofitar aquesta data per reflexionar, i una vegada per totes trencar amb els esquemes hereus del feixisme.



CUP Sant Celoni