Que Sant Celoni compti amb més de 1.000 habitatges desocupats, segons dades de l’Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), hauria de ser un motiu suficient per fer replantejar les polítiques en matèria d’habitatge que s’impulsen actualment des de l’administració catalana. L’argument utilitzat per la Generalitat a l’hora de defensar el centenar d’àrees residencials estratègiques (ARE) previstes a tot el territori -–solucionar, diuen, la mancança d’habitatge, sobretot protegit-- no ens sembla vàlid. En aquest cas, és pitjor el remei que la malaltia...

El problema actual no és la manca d’habitatge, el problema és la manca d’habitatge digne a un preu assequible. Darrerament ha crescut més el nombre de pisos construïts que el nombre de persones que en necessiten un. A més, les condicions actuals per obtenir un habitatge de protecció oficial exclouen fins i tot les persones més necessitades (el preu de l’habitatge de protecció concertat és de 2.183,04 €/m2 de superfície útil). 

Hi ha alternatives per crear habitatge públic, com la rehabilitació de pisos i la introducció al mercat dels més de 1.000 pisos que estan buits. El Reglament d'habitatges desocupats de què disposa Sant Celoni --proposat per la CUP i aprovat al ple municipal de l’octubre-- i el Registre únic de sol·licitants d’habitatge ja existent són dues fórmules plenament vàlides ara mateix per solucionar la manca d’habitatge digne a un preu assequible.

Les ARE es desenvolupen únicament per salvar la indústria de la construcció de l’actual situació de crisi. Aquestes àrees se salten de manera descarada l’autonomia local en matèria d’urbanisme i els imprescindibles plans generals d’ordenació urbanística (PGOU) corresponents, és a dir, els planejaments que preveuen el creixement que ha de tenir un municipi. En el cas de Sant Celoni, hi ha previst iniciar un procés de revisió del pla urbanístic vigent, un procés en què s’hauran d’analitzar sobretot les necessitats socials i de mobilitat de la població. Aquesta anàlisi, fonamental en qualsevol projecte urbanístic, no s’ha dut a terme en el cas de les ARE.

La preservació de l’entorn, de la trama urbana consolidada, en un poble com Sant Celoni, limitat pel nord per la frontera natural de la riera del Pertegàs i per la frontera artificial de la via de l’AVE, i pel sud-est, per l’autopista, és massa important perquè ens carreguem Can Riera de l’Aigua, una de les últimes zones verdes que ens queden a la població i que ens connecten directament amb el Montseny.

Per tot això des de la CUP diem i repetim que no volem l’ARE. Els celonins i celonines no hem de pagar els plats trencats dels constructors. Perquè respectem Sant Celoni, des de la CUP treballarem fort perquè la resposta a la consulta popular del 25 de gener sigui un no a l’ARE i un sí gegantí a la preservació del territori, un sí a la reutilització de l’habitatge ja existent, un sí als serveis sanitaris i socials que necessitem com a població i que han de ser finançats per l’administració corresponent sense que això comporti la destrucció de l’entorn.