I finalment, l'acord. Després dels resultats electorals del 27S hem passat tres mesos intensos de valoracions, negociacions, assemblees i votacions. Tres mesos de vertigen amb el #pressingcup intentant marcar l'agenda política descaradament des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Tres mesos que han mostrat arreu i a tothom el model d'organització assembleària de la CUP. Un espai on confrontar, debatre i, sobretot votar i decidir conjuntament. A bastament se'ns ha criticat la nostra manera de funcionar. Ridiculitzat, fins i tot, des de certs sectors que ens volen fora del seu Procés. El posicionament final de la CUP és la traducció de l'essència mateixa de l’organització: transversalitat. Però també voluntat de d'assolir els nostres objectius: l'alliberament social i nacional dels Països Catalans. Que a ningú li passi per alt: estem construint un nou país. La CUP també.

Perquè senzillament hi som. I per coherència política i supervivència nacional hem de defensar que el procés som tots i és de tots. I s’ha de fer conjuntament des del primer moment per assentar amb fermesa les bases que han de sustentar el futur país. Perquè no és només un joc de majories i minories. Perquè no es tracta només de dretes i esquerres. Perquè no seran només divuit mesos. Perquè enfront tenim l’Estat espanyol i la seva maquinària constitucionalista. Perquè hi ha massa interessos econòmics transnacionals. Però, sobretot, sobretot, perquè no serà gens fàcil. Gens.